S\u00ed, i molt m\u00e9s:<\/p>\n
El programari privatiu indueix a infringir les condicions legals establertes per llic\u00e8ncia:<\/p>\n
El programari lliure (FOSS<\/a>) no es copia il\u00b7legalment:<\/strong><\/p>\n El capital especulatiu dedica grans esfor\u00e7os a la publicitat. All\u00f2 que no demostra la qualitat pels seus propis m\u00e8rits, necessita publicitat per atraure vendes. Aix\u00f2 implica menys visibilitat del programari lliure al m\u00f3n medi\u00e0tic, que es financia amb la publicitat i que influeix la cultura popular.<\/p>\n El programari lliure no es basa en necessitats fabricades per a conv\u00e8ncer el mercat, sin\u00f3 que \u00e9s fruit del desenvolupament de solucions per enc\u00e0rrec i dels mateixos t\u00e8cnics que cobreixen les necessitats reals, ja existents.<\/p>\n El nom \u00abLinux\u00bb \u00e9s d’un component b\u00e0sic de molts sistemes operatius: El nucli o Kernel<\/em>. Aquest nucli t\u00e9 llic\u00e8ncia de programari lliure (GPL), per\u00f2 amb aix\u00f2 sol no tenim tot un sistema operatiu lliure o una aplicaci\u00f3 lliure.<\/p>\n GNU\/Linux<\/strong> \u00e9s una fam\u00edlia de sistemes operatius lliures que inclouen el mateix nucli. GNU\/Hurd \u00e9s de la mateixa fam\u00edlia, per\u00f2 amb un nucli lliure alternatiu.<\/p>\n Android \u00e9s un sistema operatiu amb Linux, per\u00f2 fora del nucli la resta \u00e9s de car\u00e0cter molt restrictiu i no es pot considerar tot plegat com un sistema lliure, situaci\u00f3 deguda als acords entre Google i els fabricants de telefonia m\u00f2bil.<\/p>\n Windows \u00e9s un sistema operatiu propietat de Microsoft, privatiu en tots els sentits, igual com passa amb Outlook o Microsoft Office.<\/p>\n iOS i MacOS s\u00f3n sistemes operatius propietat de Apple, privatius en tots els sentits, qu\u00e8 a m\u00e9s a m\u00e9s es distribueixen per a maquinari dedicat com iPhone, iPad, iPod, Apple.<\/p>\n Els sistemes GNU tenen organitzats els permisos per a tot all\u00f2 que s’executa i tot all\u00f2 qu\u00e8 s’emmagatzema. Aix\u00f2 fa qu\u00e8, un virus inform\u00e0tic que arriba per causa de l’usuari, nom\u00e9s arriba all\u00e0 on arriba el mateix usuari amb les seves accions, i no t\u00e9 perm\u00eds per a modificar el programari del sistema, mentre el propietari no ho faci expressament.<\/p>\n Per tant, els virus inform\u00e0tics no aconsegueixen permisos per a infectar ordinadors, ni qu\u00e8 els seus programes en siguin transmissors, i per tant tampoc no aconsegueixen qu\u00e8 les aplicacions facin coses qu\u00e8 l’usuari no demana.<\/p>\n Des de fa mig segle els programadors i usuaris de sistemes basats en Unix\/BSD, com GNU, han considerat la seguretat com una prioritat, per la qual cosa tot est\u00e0 heretat amb un disseny basat en l’autenticitat de les fonts del programari i els permisos d’acc\u00e9s. Els dem\u00e9s sistemes han d’imitar aquesta estrat\u00e8gia per aspirar a aquest nivell de fiabilitat.<\/p>\n Els sistemes GNU\/Linux s\u00f3n els qu\u00e8 s’utilitzen per a serveis cr\u00edtics de les administracions i les corporacions, on les mesures de protecci\u00f3 i estabilitat es prenen m\u00e9s seriosament.<\/p>\n Altres sistemes com Windows, pateixen d’un descontrol per a l’usuari qu\u00e8 els fa especialment atractius per al desenvolupament de virus, programari malici\u00f3s o enganys publicitaris.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Es pot fer el mateix amb programari lliure que amb altres sistemes? S\u00ed, i molt m\u00e9s: Per la neutralitat tecnol\u00f2gica, \u00e9s m\u00e9s compatible amb la resta de tecnologia, i aleshores m\u00e9s vers\u00e0til Amb l’acc\u00e9s que es d\u00f3na al seu disseny (codi font), tamb\u00e9 permet ser modificat per a encaixar millor amb les teves necessitats, i … Continue reading Respostes a preguntes freq\u00fcents (PMF)<\/span> \n
Perqu\u00e8 el programari lliure no es el m\u00e9s est\u00e8s?<\/h2>\n
Qu\u00e8 \u00e9s Linux?<\/h2>\n
Perqu\u00e8 no trobem virus a GNU\/Linux?<\/h2>\n